Columna de la Victòria de Berlín: història, arquitectura i símbols de la Siegessäule

La Columna de la Victòria és un monument commemoratiu del segle XIX situat al Großer Stern, la gran rotonda del Tiergarten, al districte berlinès de Mitte. El nom alemany significa literalment «columna de la victòria». L’escultura del cim representa Victòria, deessa romana del triomf, tot i que els seus atributs també remeten a l’Estat prussià.

Avui fa aproximadament 67 metres, davant dels 60,5 metres de la configuració original. Aquesta diferència resumeix una de les claus del monument: allò que veiem combina una obra de l’Imperi alemany amb modificacions del segle XX. La silueta és coneguda, però l’aparença no pertany a una sola data.^S1

1864: d’una victòria sobre Dinamarca a un projecte monumental

L’encàrrec va sorgir després de la guerra del 1864 entre Dinamarca i l’aliança de Prússia i Àustria, relacionada amb els ducats de Schleswig i Holstein. Aquella victòria proporcionà el motiu inicial per aixecar una columna a Berlín. Johann Heinrich Strack començà a desenvolupar el projecte quan encara es pensava a commemorar aquell conflicte concret.

L’elecció d’una columna pertanyia a un llenguatge polític recognoscible. Des de l’antiguitat, l’altura, el pedestal i l’escultura superior havien servit per presentar el poder com una cosa que havia de dominar l’espai públic. El projecte prussià reutilitzava aquesta tradició per a una història recent.

1866: Àustria passa d’aliada a adversària

Dos anys després, Prússia i Àustria s’enfrontaren per l’hegemonia dins el món germànic. La victòria prussiana, amb l’episodi decisiu de Königgrätz o Sadowa, reforçà el lideratge de Berlín i deixà Àustria fora de la posterior solució imperial.

La columna incorporà aquesta segona guerra al programa commemoratiu. El canvi importa: el monument no il·lustrava un pla polític immòbil. El significat va créixer durant el disseny, seguint la successió de conflictes i les ambicions de l’Estat que el finançava.

1870–1871: França i la proclamació de l’Imperi

La guerra francoprussiana hi afegí la tercera victòria. El 18 de gener de 1871, Guillem I fou proclamat emperador alemany a la Galeria dels Miralls de Versalles. La unitat que celebraria la columna era una unitat sota lideratge prussià, amb Àustria fora del nou Imperi.

La inauguració tingué lloc el 2 de setembre de 1873, aniversari de la batalla de Sedan. La data enllaçava expressament la cerimònia amb el triomf sobre França. Les tres seccions originals del fust remetien als tres conflictes coneguts després com a guerres d’unificació.^S2

Anomenar-les així descriu el seu paper polític, però no converteix el procés en inevitable ni innocu. La columna selecciona una interpretació: transforma victòries militars en una història de legitimitat nacional. El visitant pot reconèixer aquest argument sense assumir-lo com una explicació neutral de la història alemanya.

Strack i la tradició de les columnes commemoratives

Johann Heinrich Strack articulà una composició ascendent: un pedestal de forta presència, una sala circular envoltada de columnes, el fust i la figura daurada. La mirada passa de les escenes narratives de la base a una al·legoria elevada per damunt de la ciutat.

La referència clàssica no implica una còpia literal d’una columna romana. El projecte participa d’una tradició europea de monuments militars, com la columna Vendôme de París o la de Nelson a Londres. En tots aquests casos, una estructura vertical transforma el record d’un conflicte en un punt dominant del paisatge urbà.

A Berlín, aquesta operació relacionava monarquia, exèrcit i nació. L’arquitectura no es limitava a sostenir una estàtua: ordenava la manera de mirar el relat polític.

Granit, fust i artilleria daurada

El pedestal revestit de granit vermell conté els relleus de bronze. A sobre, la columnata permet apropar-se al mosaic. El fust concentra després l’atenció en la repetició vertical de les seccions i en els elements d’artilleria daurats que vinculen la decoració amb el botí militar.

La combinació de materials diferencia els registres del monument. A la base, el bronze explica episodis; a la zona circular, el mosaic introdueix figures al·legòriques; al cim, Victòria condensa el missatge en una silueta recognoscible de lluny. Aquesta organització és fonamental per entendre com el monument funciona a diverses distàncies.

Els relleus no són fotografies de les guerres. Són composicions que seleccionen protagonistes i episodis per convertir esdeveniments complexos en memòria pública. Cadascun ocupa una cara del pedestal; junts condueixen del camp de batalla a la celebració a la capital.

La guerra del 1864: Alexander Calandrelli

Calandrelli representà la campanya contra Dinamarca i l’assalt a les fortificacions de Dybbøl, conegudes en alemany com Düppel. La composició combina figures, moviment i accions militars dins un relat continu. El detall permet observar com s’organitzen els grups humans per presentar la campanya com una acció col·lectiva digna de commemoració.

A la sala circular sobre el pedestal, el mosaic de vidre dissenyat per Anton von Werner i executat pel taller d’Antonio Salviati combina referències històriques amb personificacions. Germania representa la nació alemanya; altres figures i emblemes converteixen les relacions polítiques en una narració visual.

La diferència amb els relleus és important. L’al·legoria no pretén mostrar només persones identificables o episodis concrets. Fa visibles idees abstractes (nació, amenaça, unitat, triomf) mitjançant cossos, atributs i símbols. Per llegir-la cal preguntar què significa cada figura dins l’argument imperial, sense donar per fet que cada imatge correspon a un esdeveniment literal.

L’estàtua de Friedrich Drake, d’uns 8,3 metres, és de bronze daurat. Les ales i la corona de llorer identifiquen Victòria; l’estendard amb la Creu de Ferro i el casc amb àguila situen l’al·legoria dins l’imaginari prussià. La figura reuneix la victòria clàssica i trets de Borussia, personificació de Prússia.

No és, per tant, un àngel cristià ni una representació original de la pau. La precisió importa perquè la familiaritat d’una imatge pot suavitzar-ne el significat històric. El sobrenom Goldelse pertany a l’apropiació popular del monument, però no elimina la intenció militar de l’encàrrec.

Amb el temps, Goldelse també es convertí en un signe quotidià de Berlín. Aquesta proximitat popular mostra que el sentit d’una escultura pública no queda fixat per sempre per aquells que la van encarregar.

L’emplaçament original a Königsplatz

La columna s’inaugurà a Königsplatz, l’actual Platz der Republik. Sovint s’explica que era «davant del Reichstag», una referència útil per localitzar-la, però que necessita context: l’edifici actual del Reichstag es construí després de la inauguració de la columna. La imatge històrica mostra la relació que tots dos van arribar a tenir, no una escena del 1873.

La columna sobrevisqué a la Segona Guerra Mundial, però la continuïtat deixà de donar-se per suposada. Se’n plantejà la demolició i el significat militar quedà subjecte a discussió. Tres relleus foren portats a França; el de la guerra contra Àustria romangué a Berlín.

Els retorns del 1984 i el 1987 es vincularen a la reconciliació francoalemanya. Els relleus foren reinstal·lats conservant-ne la condició fragmentària. La decisió canvià la lectura de la base: el dany ja no era només una pèrdua que calia amagar, sinó una part visible de la història.

No convé interpretar cada trencament com a prova d’una mateixa causa sense documentació. Allò que podem afirmar és que el programa triomfal original i les conseqüències del segle XX conviuen ara en la matèria del monument. Les escenes celebren una victòria; el seu estat recorda que també foren objecte de disputa.

La ubicació actual converteix la columna en un referent entre les grans avingudes que travessen el parc. L’arbrat n’emmarca la silueta, mentre el sistema viari en reforça la centralitat. Mirar-la sense considerar aquests eixos deixa fora part de la història urbanística.

El monument a Bismarck, fotografiat també durant la visita, amplia la lectura de l’entorn. Bismarck no és la figura del cim de la columna: el memorial proper introdueix el dirigent vinculat a la unificació entre els herois i símbols nacionals del Großer Stern. Totes dues obres participen en la construcció monumental de la memòria prussiana, tot i ser monuments diferents.

El mirador, al qual s’arriba per una escala d’aproximadament 285 graons, permet relacionar la columna amb les avingudes i el centre polític. Més que una panoràmica, ofereix una lectura de com diverses èpoques organitzaren l’espai berlinès. Durant la divisió, el monument quedà a Berlín Occidental; després del 1990, tornà a formar part d’una capital reunificada.^S5

Les celebracions i concentracions al voltant de la columna afegiren altres usos a l’espai. La Love Parade i els actes vinculats a l’orgull LGBTQ+ formen part d’aquesta història cultural; la intervenció pública de Barack Obama el 2008 mostra que l’entorn continuà sent escenari polític.

Aquests usos no esborren la intenció imperial ni la intervenció nazi. Afegeixen una tensió productiva entre allò que el monument deia i allò que la ciutat fa avui al seu voltant. Conservar-lo com a document històric exigeix mantenir llegibles aquestes diferències, evitant tant la celebració acrítica com un relat en què el passat desapareix sota la icona turística.