Chania, Creta: història, arquitectura i memòria d’una ciutat portuària

Chania (Χανιά en grec, també escrita Hania i coneguda històricament com La Canea) és a l’oest de l’illa més gran de Grècia. La seva costa s’obre al mar de Creta, dins les comunicacions del Mediterrani oriental. Aquesta posició ajuda a explicar tant la continuïtat de l’assentament com l’interès dels poders que se’l van disputar.

Un port no és només un refugi per als vaixells. Necessita magatzems, tallers, accessos i defenses; concentra mercaderies, treball i autoritat. A Chania, aquestes funcions organitzen la ciutat històrica. Kastelli ocupa una elevació al costat de l’aigua; els arsenals s’alineen amb l’antiga activitat naval; l’espigó i les fortificacions delimiten l’accés marítim. Llegir el conjunt ajuda a entendre per què l’arquitectura va adoptar determinades formes.

La ciutat minoica i la continuïtat de l’assentament

Molt abans que es construís el port venecià, aquest lloc era ocupat per Kydonia, un dels centres de la Creta minoica. Les excavacions de Kastelli han tret a la llum estructures, ceràmica, segells i documents administratius que permeten reconstruir la seva importància durant l’edat del bronze. No es tracta d’atribuir una funció palatina a qualsevol mur antic: la interpretació depèn del context arqueològic i de la relació entre les troballes.

Kydonia va assolir rellevància durant el període neopalacial, aproximadament entre el 1700 i el 1450 aC. La investigació presenta una dificultat particular: bona part de les restes continua sota edificis posteriors. A diferència d’un jaciment aïllat, l’arqueologia ha de conviure amb habitatges, carrers i serveis. Allò visible és només una part d’una realitat molt més extensa.^S2

El poblament va continuar en èpoques posteriors. Kydonia fou una ciutat de la Creta grega i es va incorporar al domini romà al segle I aC. La continuïtat del lloc no significa que les institucions o els habitants fossin sempre els mateixos. Significa que diverses societats van continuar trobant motius per instal·lar-se en aquesta posició costanera i reutilitzar espais anteriors.

Bizanci, l’emirat cretenc i el domini venecià

Creta va formar part del món romà oriental, anomenat habitualment bizantí. Al segle IX va quedar sota un emirat establert per musulmans procedents d’al-Àndalus; la conquesta bizantina del 961 va tornar a canviar-ne el marc polític. Aquestes etapes situen la història local dins les disputes per les rutes del Mediterrani oriental.

Després de la Quarta Croada, Venècia va consolidar el domini de l’illa. A Chania, la colonització veneciana del 1252 va obrir una etapa decisiva per a l’organització urbana. La Canea es va integrar en una xarxa marítima que necessitava assegurar escales, subministraments i circulació de mercaderies. Les construccions religioses i civils van acompanyar una inversió sostinguda en defenses i infraestructures portuàries.

El llegat venecià és visible, però cal distingir les cronologies de Chania i del conjunt de Creta. La ciutat va caure davant els otomans el 1645; Càndia, l’actual Heraclió, va resistir fins al 1669. Confondre les dues dates allarga indegudament el domini venecià de Chania.^S1

La conquesta otomana i el canvi del paisatge religiós

La conquesta no va esborrar la ciutat existent. En va alterar els usos, les institucions i el paisatge de culte. Algunes esglésies catòliques van passar a ser mesquites; s’hi van afegir minarets i es van adaptar edificis anteriors. Les cases també van canviar per respondre a altres maneres d’habitar. Per això, atribuir cada construcció a una única cultura pot amagar-ne la història més interessant: les transformacions que va experimentar.

La presència de comunitats cristianes, musulmanes i jueves no s’ha de descriure com una convivència sempre harmònica. Hi hagué relacions quotidianes i intercanvis, però també desigualtats, conflictes i ruptures. Els noms dels barris conserven part d’aquesta geografia social sense constituir un mapa de fronteres immutables.

De l’Estat cretenc a la unió amb Grècia

Les insurreccions del segle XIX i la intervenció de les potències europees van desembocar en l’Estat cretenc autònom del 1898. Chania en va ser la capital i va adquirir un paper central en la transició política de l’illa. La figura d’Elefthérios Venizelos enllaça aquesta història amb la formació de la Grècia contemporània.

La unió formal amb Grècia es va celebrar l’1 de desembre de 1913, amb la hissada de la bandera grega a la fortalesa de Firka. Un espai concebut per a la defensa marítima es convertia així en escenari de memòria política. El maig del 1941, els bombardejos i la batalla de Creta van provocar una altra ruptura profunda. La ciutat actual incorpora tant supervivències antigues com reconstruccions del segle XX.

Comerç, recer i control del mar

La configuració del port respon a intervencions successives, especialment a partir del període venecià. L’espigó protegeix la dàrsena, mentre les defenses vigilen l’entrada. El front construït connecta l’aigua amb els espais d’intercanvi i reparació. El resultat pot semblar una composició estètica, però va néixer de necessitats pràctiques.

Mirar el port com un sistema permet relacionar-ne els monuments. El far senyalitza l’accés; les fortificacions el protegeixen; els arsenals mantenen els vaixells que sostenen el comerç i el poder naval. Cap d’aquests elements explica, tot sol, la importància del conjunt.

Els Neoria: l’arquitectura del treball naval

Els arsenals venecians, anomenats Neoria, conserven l’escala d’una activitat que avui resulta menys evident al port. Les naus allargades i cobertes amb volta proporcionaven espais per reparar i mantenir embarcacions. La repetició dels volums no és un gest ornamental: respon a una organització tècnica del treball.

L’oficina de turisme municipal documenta els dos primers arsenals acabats el 1526 i disset al conjunt principal a finals del segle XVI. També distingeix les set naus contigües conservades, el Gran Arsenal i les estructures del conjunt Moro. Aquesta distinció evita presentar totes les restes com un únic edifici intacte.^S3

La reutilització posterior recorda que la conservació també depèn de trobar funcions noves per a edificis l’activitat original dels quals ha desaparegut. Les voltes continuen explicant el passat naval encara que l’espai deixi de servir els vaixells.

Kastelli, el centre elevat

Kastelli concentra bona part de la profunditat arqueològica de Chania. L’elevació al costat del port va afavorir funcions defensives i administratives en diferents moments. Aquí conviuen restes de l’edat del bronze amb construccions i buits de períodes posteriors.

El barri obliga a abandonar la idea que allò més antic és sempre allò més visible. De vegades, la peça decisiva per entendre la ciutat és sota el nivell del carrer. La conservació consisteix aleshores a relacionar les excavacions amb el teixit habitat, sense reduir cap de les dues realitats a un obstacle per a l’altra.

Splantzia i l’església d’Agios Nikolaos

Splantzia permet observar com un edifici pot guardar les empremtes de més d’una tradició religiosa. Agios Nikolaos va estar vinculada a un convent dominic durant el període venecià. Amb el domini otomà es va convertir en mesquita; posteriorment va passar al culte ortodox, conservant-ne el minaret.

La presència d’un campanar i un minaret en el mateix conjunt no resumeix una història de tolerància contínua. Documenta canvis d’autoritat, apropiacions i reutilitzacions. El fet singular és que aquestes etapes continuen sent llegibles en l’arquitectura, en lloc de quedar reduïdes a una explicació escrita.

La mesquita de Küçük Hasan al costat de l’aigua

La mesquita de Küçük Hasan, també coneguda com a mesquita dels Geníssers o Giali Tzamisi, és una de les presències més recognoscibles del port. Les cúpules introdueixen una forma arquitectònica diferent entre les façanes del moll. La construcció pertany a l’establiment del poder otomà al segle XVII.

Veure-la al costat del far i del front portuari permet entendre que la història de la ciutat no es distribueix en recintes separats per civilitzacions. Les construccions d’unes etapes van perdurar durant les següents, van adquirir veïns nous i van canviar de significat. La mesquita conserva valor patrimonial encara que ja no exerceixi la funció religiosa original.

La imatge contemporània del nucli antic és resultat de pèrdues, reparacions i decisions sobre l’ús dels edificis. La rehabilitació pot salvar una casa deteriorada i, alhora, alterar la relació entre habitatge, comerç i espai públic. El valor patrimonial no depèn només de conservar façanes: també hi intervé la possibilitat que el centre continuï sent una part habitable de la ciutat.

El museu arqueològic, instal·lat des del 2022 al barri de Chalepa, complementa la lectura dels carrers amb objectes de la història de Creta occidental. La ciutat visible i les col·leccions permeten aproximacions diferents: l’una explica la transformació dels espais; les altres ajuden a reconstruir períodes els edificis dels quals sobreviuen de manera fragmentària. ^S7